Els envasos de plàstic continuen sent un tema important en les campanyes de responsabilitat social corporativa. Tot i això, algunes empreses estan passant al plàstic.
Les empreses estan aprenent que el plàstic sovint pot ser l’opció més sostenible.
Durant anys, s'ha defensat de manera simplista el vidre, l’alumini, els cartrons i els materials biodegradables per a l’envasament en contra de l'ús del plàstic.
El vidre, encara que reciclable, requereix més energia per produir. Un estudi del Regne Unit situa al vidre a la cua en comparar l’impacte ambiental dels materials d’ús habitual.
L’alumini, també considerat una alternativa ecològica, requereix un procés de mineria que te efectes negatius a llarg termini sobre les comunitats locals i el medi ambient, molt després de l’aturada de les mines. La producció d'alumini allibera el doble de carboni a l'atmosfera en comparació amb el plàstic.
Els cartrons (penseu: vi en caixa). Tot i que és més lleuger que el vidre, la combinació encolada de plàstic, alumini i cartró per crear l’embalatge i el revestiment fa que aquests productes siguin més difícils de reciclar que altres materials.
Mentrestant, els envasos biodegradables creixen en protagonisme. A primera vista semblen ideals. Manté alguns dels mateixos beneficis que el plàstic (lleuger i flexible), mentre que suposadament elimina un desavantatge (manca de biodegradabilitat).
Però la realitat no està a l’altura de la promesa. Es poden biodegradar en condicions controlades, però a la natura i els entorns marins, els materials biodegradables poden trigar anys a descompondre's.
Algunes empreses de serveis alimentaris utilitzen plàstics a base de blat de moro (àcid polilàctic). Quan es col·loquen a les deixalleries, sense oxigen, els materials bioplàstics degradants alliberen metà, un gas d’efecte hivernacle 23 vegades més preocupant que el diòxid de carboni.
Per tal que el plàstic a base de blat de moro estigui a l’alçada del seu sobrenom "biodegradable", el procés de compostatge requereix nivells de calor extrems i d’humitat controlats, que no es troben en un abocador ni a l’oceà.
Una altra qüestió pràctica és que molts consumidors llançaran aquest plàstic a la paperera de reciclatge. El material vegetal s’ha de manipular per separat. La seva barreja amb plàstic convencional en realitat contaminarà el procés de reciclatge, creant més residus enviant altres articles perfectament reciclables a les deixalleries.
I no tots els plàstics convencionals són iguals...
No hi ha cap enfocament únic per a tots els envasos. Les empreses haurien de tenir com a objectiu augmentar la reciclabilitat dels seus productes. S'han de tenir en compte factors, incloses les emissions de gasos d'efecte hivernacle en la producció i el transport.
En definitiva, un enfocament pragmàtic, no dogmàtic, és la millor manera de donar suport a la sostenibilitat.
Will Coggin - director general de la Essential Plastics Coalition